Las Estacas
Març 23, 2008 per penedes
Parece que lo que es malo cuando lo hace el Partido Popular, es bueno cuando lo hace el triste-partito nacionalsocialista. De la misma forma, lo que es intolerable cuando se destina a la Comunidad Valenciana o a la Región de Murcia es sanisimo cuando se destina a la región metropolitana de Barcelona.
Me estoy con esto refiriendo al polémico trasvase del Ebro sobre el que los nacionalistas, los socialistas y los falsos ecologistas (ecolojetas, como decimos algunos) vertieron tantas mentiras y generaron tanto odio entre regiones. Según parece, en los campos de la bucólica Cerdaña, los técnicos de la Agencia Catalana del Agua, de forma furtiva, están plantando estacas de colorines que señalan el trazado de la tubería que trasvasará agua desde la cabecera del rio Segre (afluente del Ebro, para información de los legos en geografía) hacia la cuenca del Llobregat para abastecer al cinturón industrial de la Ciudad Condal.
Esto, como otras muchas cosas, demuestran que lo único que les importa es atizar al Partido Popular, convertido en chivo expiatorio de los pufos del nacionalismo y el socialismo en nuestra tierra, y de esta manera salvaguardar el pesebre y las prebendas de un poder casi feudal mientras padecemos servicios bolivianos con impuestos suecos.
Sóc del parer que si Barcelona requereix aigua de la Cerdanya, l’ha de *demanar* i compensar amb escreix el territori, perquè està usant-ne els pocs recursos que té com a zona rural.
És a dir, aquestes coses, com tota solidaritat, són voluntàries i es paguen. Estic segur que els barcelonins ho entendrien, no crec que siguin partidaris d’expoliar el territori sense contrapartides.
Igualment, si València es queda sense aigua perquè a Castella la Manxa l’han exhaurida tota i els rius baixen secs per la política de regadius intensius que practica, és lògic que els castellans estiguin obligats a garantir un cabal ecològic. És a dir, tothom ha de tenir dret prioritari sobre els recursos propis però responsabilitat sobre els recursos compartits.
La política de trasvassaments és més complicada: es tracta de negociar amb recursos, simplement. Si Barcelona vol aigua de dessaladora d’Almeria, que els la pagui. Si a Múrcia volen aigua de l’Ebre, que la paguin als ebrencs. En els dos casos, si és sostenible i s’hi avenen les dues parts.
Aixi m’agrada despres de la derrota aclaparadora el pimer que se t’acut escriure es aixo?
Seguint la linia del teu partit.
Nomes dir que lo del Segre i lo de l’Ebre no te res a veure.
En un cas es reduia notablement el cabal d’un riu del qual depen molta gent, pq uns quants puguessin segir fent el negoci i especulant amb zones residencials i camps de golf. En aquest es una solucio provisional per a assegurar l’aigua potable a 5 milions de ciutadans. NO hi veig cap semblança entre un cas i l’altre.